EL MEU AMIC GATET

He vist un gatet
de color blanc
m´he fet amic seu
i tinc el cor bategant

El vaig trobar
alcarrer,
és petit i
bufonet.

EDGAR

EL PIJAMA MAGIC

Vet aquí  un pijama que estava passejant  pel carrer i un pare el va agafar  pel  seu fill, que és un gegant  i 

 se’l va ficar  com si  fos un  pijama normal. El gegant es va ficar  a dormir i quan   el se’l va treure, es va
 

escapar  i va tornar  a seva casa.  Al dia següent, va sortir  a un camp  i va trobar  unes pomes , va arribar 

el  pare, però va escapar i va tornar a casa, però el pare el va seguir a seva casa. Però com  que la porta 

era  molt fluixa, va entrar, el pijama va agafar una      metralleta i el va guanyar.

 Edgar

LA POMA MALALTA

Hi havia una vegada el pare d’un gegant que li va donar una poma que estava viva, el gegant va quedar al·lucinat i des d’aquell dia la vida del gegant va ser molt divertida: anaven a comprar junts, tot ho feien junts, però li havia de ficar un nom, perquè la poma sempre es perdia. El gegant li va dir Jastin. Un dia en Jastin es va ficar malalt, el gegant el va portar al cap i el metge li va dir que només es curaria si li donava un simple xarop de maduixa. El gegant li va donar un xarop de maduixa i després es va recuperar i tots van ser feliços.

FI.   

EL SOL MALALT

EL SOL MALAT

Hi havia una vegada un Sol molt alegre que sempre quan passava algú pel seu

davant el saludava. Però un dia estava trist perquè es trobava malament.

Després li va preguntar a un gegant que a veure si podria saber que li

passava, i el gegant va dir: potser podries estar malat, i el sol va dir al gegant que si el podria acompanyar al metge dels sols.

Quan van arribar el metge, li va dir que tenia febre, també li van recomanar

un xarop i que de quan en quan es vagi menjant unes pomes vermelles. Quan

va arribar a casa es va estirar al llit i el seu pare li va donar les bones nits.

Al següent dia es va prendre el xarop i va menjar una poma, i més tard es va

 trobar molt millor. I el sol per agrair-li li va regalar un pijama negre. I el

 sol va tornar a estar feliç com sempre.  

EL SOL NEGRE

Hi havia una vegada un gegant que quan es va aixecar va veure el sol de color negre i va cridar al seu pare

- Pare com és que el Sol és de color negre?

I el pare va dir:- què dius tu ara, el Sol no pot ser mai negre.

Però quan es va aixecar va dir:- A doncs sí que és de color negre! Gegant treu-te el pijama que anem al sol a veure què li passa. Van anar al sol i li van preguntar

- Què et passa?

– Que em sento molt trist i per això estic de color negre, però si em doneu algo de menjar potser se’m passa.

-Nosaltres només tenim unes quantes pomes.

-Crec que ja en tindré prou.

Se les ha menjat però no feia cap efecte van estar pensant i van dir:

- Perquè no li donem un xarop? Crec que he vist un xarop per a sols.

- Vale ara anirem a buscar un.

Van anar a buscar un i van dir:

- Aquí el tens.

I el sol va dir:

- Gràcies, però heu de marxar una mica més lluny perquè si fa efecte el xarop us podré cremar.

- Vale ara marxem.

Van marxar i el sol es va beure el xarop i va funcionar. El gegant i el pare li van donar un sac de xarops de sol per quan es torni a ficar de color negre que se’l prengui. El gegant i el pare van marxar cap a la terra i cada dia que s’aixecaven miraven al sol que els saludava.

Denis

EL PARE AMB MAL DE CAP

Un dia el pare es va aixecar amb mal de cap i es va posar malalt, després va anar a buscar pomes. Es va posar el seu pijama de color negre.  Abans d’anar-se al llit es va veure un xarop. L’endemà estava bé

ROBERT

EL GEGANT MALALT

gegant, xarop, pomes, pijama, sol

Un dia el gegant va anar amb el seu pare perquè es trobava malament.

El dia després li va donar el xarop per veure si li passava el mal de panxa. I per esmorzar va menjar les pomes que portava a la bossa  i el seu pare li va dir que  prengués el Sol per veure si se li curava el mal de panxa.

Es va posar el pijama per anar a dormir. I el dia després es va curar.

JOAN